El meu germà i jo
martagomezsalinas | 19 gener 2014Tinc un germà de nou anys al que li agrada molt ficar-se amb mi i molestar-me. Jo reconec que és petit, però arriba un moment en que pot ser molt pesat. La veritat és que a mi també m’agrada molestar-lo, i fer-lo enfadar em diverteix, tot i que al moment li demano perdó. Tot i així l’estimo molt i no deixaria que mai li passés res dolent. Sense ell no sé què faria. Intenta fer-me riure quan estic trista i es preocupa molt per mi i quan no està el trobo molt a faltar. Em fa riure amb les seves bromes i tonteries i quan comença a ballar a casa és molt divertit i em ric. Haver tingut un germà ha sigut el millor que em podía pasar i ara sense ell no sóc res.
Marta
Marta, benvinguda de nou a la Tertúlia!
Segur que t’ho p’asses d’allò més bé amb el teu germà. L’escrit està bé, encara que resulta una mica pobre. A aquestes alçades convé que comencis a buscar més substància als escrits. Aquest mateix, segur que si ho penses pots elaborar-lo més, explicant alguna anècdota concreta, per evitar quedar-te en generalitats.
No paris!
Josep Maria